7 d'octubre de 2008
La Gràcia de les Tertúlies va rebre Sandro Rosell el primer convidat de la renovada etapa. L'iniciativa s'ha recuperat gràcies a l'entusiasme un grup de gent hereva de la idea original, ara amb la gestió de Gràcia Multimèdia i Lluïsos de Gràcia.
Rosell va parlar de les dues vessants que més l'apassionen: el màrqueting esportiu i, com no, el Barça.
Gràcia Multimèdia
13 de novembre de 2008
El cacic contra Serrallonga.
L’expresident Jordi Pujol o el cacic per a The Economist va tornar als Lluïsos després de cinquanta anys per participar en La Gràcia de les tertúlies.Durant el sopar-col.loqui va parlar d‘“enfortir-nos i no pidolar res a Madrid”. Això sí, “no és el moment del Serrallonga”. Diu que està retirat...
Pujol arriba puntual. No és com Maragall. Visita el centre, repassa una exposició de la Guerra Civil i signa el llibre d’honor. Ja no puja la Pica, però segueix en forma. Encara recorda el nom de gent que va conèixer quan hi va venir l’últim cop. Li serveixen el segon plat quan la resta de comensals encara participa en el joc de la cadires per veure on seu. No és cap deferència. Si parla mentre menja, la conversa es pot allargar més que el finançament. Es cruspeix el pernil, els espàrrecs, la carn i vint minuts més dels que li tocaven.
L’inici no és una sessió de risoteràpia: “Catalunya està desconcertada, desorientada, menys optimista, amb poca autoestima”.
Amb l’Estatut tampoc ho aixeca.Sí, quan comenta que a Madrid
l’aturen i li diuen “vostè sí que ho feia bé, era un home d’Estat” i
s’emprenya perquè “quan era president no m’ho deien”. Quan es perd, la seva dona, Marta Ferrussola, o una periodista de Gràcia TV li apunten. El català emprenyat no sabem on és, però el pessimista, sí. És l’escriptor Joan Lafarja, que ens situa “camí de l’eutanàsia nacional en un túnel on passem de nació a regió amb passió”.
Li recepta la il·lusió d’Obama, però confessa “que juguem amb desavantatge, aquí no tenim negres”. Un dels assistents li pregunta per l’Operació Roca, però aquest cop no li respon. El
pàrquing tanca a les 12 i el xofer no vol tornar en taxi
L'independent. Xavi Tedó
4 de març de 2009
El passat dimecres, dia 4, vam convidar l'expresident de la Generalitat a participar a La Gràcia de les Tertúlies , aquest espai de debat que tot sovint porta al Lluïsos de Gràcia alguna personalitat destacada de la societat civil catalana.
Va estar, com sempre, sorprenent, com és ell. Directe, proper… va expressar opinions tan contundents com que les Nacions Unides no tenen utilitat a l'hora de gestionar aquest món complex en què vivim. I va expressar el compromís en treballar les polítiques amb proximitat amb els ciutadans, amb tots els costos que això implica. Va ser el seu estil com a president i, sobre tot, com a alcalde de Barcelona. Un plaer compartir amb ell una d'aquestes xerrades parlant de tot i de res.
Guillem Espriu
4 de juny de 2009
El catedràtic de Teoria Econòmica de l´ Universitat de Barcelona i President de la Borsa de Barcelona, Professor Joan Hortalà ens va parlar del tema de màxima actualitat i preocupació, la crisi econòmica i financera, que afecta a tot el mon i per tant també a tots nosaltres.
De forma molt clara i didàctica ens va explicar les causes i les conseqüències, tot dient, que sembla, que ja hem tocat terra, encara que l´ eficàcia de les mesures, que s´ estan prenent, no començaran a notar-se fins l’any que ve, i la total recuperació pot trigar una mica més, dons "no hi mal, que cent anys duri" i des de fa molts segles, ja es parlava dels "sis anys de vaques magres, després del cinc anys de vaques grasses".
Va analitzar les quatre crisis econòmiques i financeres, que des de 1929 hem anat patint, fins arribar a l’actual, que es va originar als Estats Units, en base al sector immobiliari, que va afectar al financer i després al econòmic extenent-se per tot el món.
Sembla dons que aviat sortirem del pou i tornarem a veure la llum. Queda el dubte de si el "sotrac" servirà per canviar alguns hàbits i costums i sí algun dia es podrà acabar amb la maledicció bíblica i arribar a un món feliç sense sobresalts.
Joan Ferrer
