Els edificis es realitzaven en uns terrenys cedits pel Patronat d’Habitatges de Barcelona i a través de concursos públics es determinaven les empreses constructores. Així fins a construir 1.294 vivendes, 80 botigues i 346 aparcaments en zones com Travessera de l’Alegre de Dalt, avinguda Vallcarca, carrer Escorial, Font Castellana... i també fora dels límits del districte com és el cas de la Pedrera de Can Baró on van construir sis blocs de 16 escales i 360 pisos habitats l’any 1971. Als anys 60, la cooperativa també va construir les Escoles Gravi al barri de Vallcarca que avui dia continuen en funcionament.

Nombrada l’any 1967 com a cooperativa model pel Ministerio de Organizaciones Sindicales de l’època, el seu funcionament era eminentment pràctic. Quan el futur propietari triava un pis sobre el projecte començava a pagar petites aportacions mensuals. En aquells temps un d’aquests pisos de quatre habitacions costava 500.000 de les antigues pessetes. Una de les facilitats que aportava la cooperativa era que les estructures dels blocs es construïen de manera rectangular, sense que cap paret mestre es situés al mig del pis, d’aquesta manera permetien realitzar reformes posteriors en la distribució de la casa sense problemes. D’altra banda, els propietaris podien escollir els diferents acabats mentre s’anava construint el pis.

En l’instant de l’entrega de claus es constituïa un Comitè d’Escala que administrava l’immoble, actualment alguns blocs continuen mantenint aquest sistema com és el cas de les vivendes del carrer Francisco Alegre número 21.
Altres iniciatives de la cooperativa sense tant d’èxit van ser les cooperatives de crèdit i de consum per facilitar els pagaments i oferir ajuts econòmics als treballadors. Finalment, l’any 1986 es dissol la Cooperativa Gracienca de Vivendes degut a la interrupció en el mercat de grans companyies immobiliàries amb les que no podien competir.