Tallers participatius del II Congrés de Dones a Gràcia

Durant tres setmanes s’han dut a terme al Districte de Gràcia tres tallers participatius per vehicular les propostes de les gracienques al II Congrés de Dones de Barcelona.

Aquests tallers s’han realitzat d’una manera descentralitzada. Així s’ha fet un a la Sedeta (Camp del Grassot-Gràcia Nova), un segon a la seu del Districte (Vila de Gràcia) i el darrer al Centre Cívic El Coll (El Coll-Vallcarca-Penitents), per facilitar l’accés de totes les gracienques.

Els temes tractats han estat la Cultura, els Temps i els Treballs i l’Espai Públic i la Vida quotidiana.

La participació no ha estat molt nombrosa: hi han participat una desena de dones per taller, però,  el treball, el diàleg, la reflexió i la discusió han estat molt enriquidores i positives. Es van recollir, per part de les talleristes, totes i cadascuna de les propostes realitzades per les assistents: un total de cent quaranta propostes que s’enviaran al Congrés.

Les participants i els grups de dones graciencs, així com el Consell de Dones del Gràcia volen animar les dones de Gràcia a participar en aquest II Congrés per tal d’aconseguir una ciutat de dones i homes lliures, on prevalgui la diversitat i la igualtat d’oportunitats. Es tracta que les dones s’incorporin a la ciutat amb plens drets per fer una societat vertaderament democràtica i representativa.

Totes aquelles gracienques que vulguin inscriure’s, informar-se més detalladament o bé participar amb més propostes, poden fer-ho  a :  www.bcn.cat/congresdones09

HOMENATGE A LES DONES ASSASINADES PER LA 
VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La concentració mensual d’homenatge a les dones assassinades per la violència de 
gènere,aquest dilluns 20 de juliol, va ser organitzada i compartida per la Plataforma
Unitària contra les Violències de Gènere i el grup DonesxDones, per denunciar 
l’assassinat de l’activista feminista txetxena Natàlia Estemirova. Hi assistiren al 
voltant de dues-centes persones.



HOMES EN DIÀLEG CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

L’organització Homes en Diàleg va conduirla primera part de l’acte tot fent 
l’homenatge a les dones assassinades aquest mes dejuny, de les quals també es va 
llegir el seu nom perquè no restin a l’oblit.

Els nois de totes les edats, pertanyents a aquest grup que treballa per la igualtat 
entre dones i homes i denuncia la violència masclista, van anar intervenint tot 
palesant un altre tipus de masculinitat que rebutja la violència vers les dones.

Aquests actes es celebren cada tercer dilluns de mes, a les vuit del vespre a la 
Plaça Sant Jaume i cada cop el condueix una de les organitzacións associades a la 
Plataforma. El proper dilluns 21 de setembre ho farà el Consell de Dones de Gràcia. 

DENUNCIA DE L'ASSASSINAT DE LA NATÀLIA ESTEVIROVA 

DonesxDones van fer el recordatori de la Natasha Estevirova tot denunciant el seu 
assassinat. Era una de les dones, la tasca de les quals, les integrants d’aquest 
grup van visibilitzar en el seu llibre Feministas contra la guerra. Hi estaven 
doblement afectades perquè hi havia treballat plegades i era una amiga.

Aquesta activista txetxena pels drets humans havia estat segrestada i assassinada el 
dia abans. Era una dona que vivia a Grozni amb la seva filla i pertanyia a 
l’organització Memorial, que treballa principalment en l’àmbit dels drets humans. 

Les representants de DonesxDones van dir “la Natàlia com també ho va ser  
l’Anna Politkoskaia ha estat assassinada....però la seva vida, la seves paraules 
ens ajuden a seguir  el seu camí ... a seguir compromeses amb la pau i la no
violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida”

S’ha posat en marxa una campanya a través de la xarxa –també durat l’acte es van 
recollir signatures- tot exigint al govern rus i txetxè la investigació i
aclariment d’aquest monstruós assassinat.  

PARAULES DE LA NATÀLIA ESTEVIROVA 

“Jo em declaro obertament pacifista, perquè  sé el que suposa per a la gentjove el 
militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc
molt clar el que suposen per a les dones, com també lacapacitat que tenen per 
reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.

A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut  sobre les dones. Quan van començar 
els segrestos, vam ser les dones les que ens hi vam enfrontar tot denunciant 
aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. 
I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència 
del nostre propi govern i dels grups armats.

El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest 
temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: 
de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una 
dona que ha d’assumir totes les responsabilitats. Hem demostrat ,gràcies al nostre 
treball de resistencia pacífica, que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia. 
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, 
els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i 
sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres 
accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo 
quan no teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar 

la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per a les 
seves famílies. Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar
 a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogarun tanc i després un 
helicòpter. Vam reconvertir l’armament de la guerra i la destrucció en eines 
per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és 
una societat  molt tradicional, conservadora i patriarcal.Queda molta feina per
fer, per continuar fent. Primer, crec que ésindispensable tenir un país, després 
reconstruir-lo; reconstruir la vida deles persones, que es  puguin recuperar de tants 
anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important 
per a la pau i el futur de Txetxènia.”